* Concentració de families a les 9 AM a la porta del Institut
* Qui puga, a les 10 AM marxa a Valencia (en metro) junt a professorat, i alumnes en vaga, a la manifestació convocada pels sindicats
* Participació en la manifestació convocada pels sindicats a les 12 a València
* Tornada a Bétera en metro a la finalització de la manifestació
Des de l’AMPA i com a famíles de l’IES, som conscients que aquesta vaga ens afecta. Sabem que complica la conciliació, altera horaris i genera malestar. Però el que tenim que tindre clar és que aquesta vaga no va en contra de les famílies, ni de les nostres filles i fills. Mestres i professors estan en vaga per els de dalt.
El que estan reivindicant no són privilegis ni millores personals. El que demanem és el mínim imprescindible perquè els nostres fills i filles tinguen una educació pública digna, segura i de qualitat:
- Reducció real de ràtios, perquè no es pot atendre bé a 30 o més alumnes en una aula.
- Increment de plantilles, perquè falten mans i sobren càrregues.
- Recuperació de condicions laborals perdudes, que afecten directament la qualitat educativa.
- Temps real per a coordinar-se, preparar classes i atendre la diversitat, no només per a omplir burocràcia.
- Respecte institucional cap al treball docent i cap a l’escola pública.
Per descomptat, al nostre institut també fan falta moltes millores físiques. Necessitem que les aules siguen aules i no barracons; que les nostres filles i fills, l’estiu, no tinguen que suportar altíssimes temperatures i tot el contrari l’hivern. Necessitem garanties d’un mínim de seguretat i higiene al nostre centre.
Sobren raons per a fer vaga!
Les famílies deguem tindre comprensió i donar suport. No perquè siga fàcil, sinó perquè és necessari. La vaga és l’últim recurs, i si han arribat fins ací és perquè la situació és insostenible des de fa anys.
A la Conselleria li diem el següent:
Ja no es pot continuar ignorant la realitat del nostre centre educatiu. Les aules estan massificades, les plantilles són insuficients, la burocràcia és asfixiant i les condicions laborals s’han deteriorat fins a un punt que posa en risc la qualitat del sistema educatiu públic.
Les reivindicacions del nostre professorat no són arbitràries. Són necessitats objectives, urgents i estan perfecta i sobradament justificades.
Exigim a conselleria:
- Negociació real i no meres reunions informatives.
- Compromisos concrets, calendaris clars i mesures aplicables, no anuncis buits.
- Inversions suficients per a garantir ràtios humanes i plantilles completes.
- Respecte institucional i reconeixement del treball docent, que no pot continuar sent menystingut.
- Una educació pública forta, no retallada, no precaritzada i no sotmesa a improvisacions.
La Conselleria té la responsabilitat de garantir un sistema educatiu digne. Ignorar el conflicte, minimitzar-lo o deslegitimar-lo no és una opció. La comunitat educativa necessita solucions, no excuses. La comunitat educativa está en lluita i les famílies també.
